Hieronder vind je de weblog van Gerber van der Graaf, ingenieur. Hij woont al een jaar of 22 in Catalonië en houdt sinds juni 2017 een weblog bij met beschouwingen over de politieke situatie - met name de vervolging van de Catalaanse politici. Met zijn goedvinden is dit artikel geïntegreerd in deze website, maar kan uiteraard ook ‘los’ worden bekeken.
11 januari 2022
(836 mots)
Les sentències del Tribunal General de la UE sobre la immunitat parlamentària de Puigdemont, Ponsatí i Comín (ell i els seus exconsellers són eurodiputats) s’esperen en un futur pròxim. A més, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea es pronunciarà sobre les preguntes prejudicials que el jutge Espanyol Llarena ha presentat sobre la no extradició de l’exconseller Puig per part de Bèlgica. Es nega a extradir Puig perquè considera que el Tribunal Suprem Espanyol (a través de Llarena) no està autoritzat a fer-ho. Això ho ha de fer, d’acord amb el dret europeu i internacional, el tribunal de la jurisdicció on es va produir el presumpte delicte, és a dir el Tribunal de Catalunya. Ara que el mateix Tribunal Suprem Espanyol ha assumit el cas d’extradició, als acusats se’ls denega el dret internacional per recórrer davant d’un tribunal superior. A més, la justícia belga dubta de si Puig tindrà un judici just a Espanya. Les conclusions de la justícia belga sobre l’extradició de Puig donen una idea de les seves futures declaracions sobre l’extradició de Puigdemont, Ponsatí i Comín. Amb la seva sentència, el poder judicial belga també dubta del judici als polítics catalans i als líders civils condemnats pel Tribunal Suprem Espanyol durant entre 9 i 12 anys i mig. El Tribunal Europeu de Drets Humans segur que ho tindrà en compte quan emeti la seva sentència sobre la querella contra els líders catalans. El conseller Puig també va ser absolt per Bèlgica, igual que Puigdemont per la justícia alemanya, d’aldarulls i sedició. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha dit que si un ciutadà ha estat absolt per la justícia d’un Estat membre de la UE, ja no pot ser processat per un altre Estat membre pels mateixos fets. No obstant això, Espanya encara té una ordre de detenció pendent contra Puigdemont i els seus consellers. Les preguntes prejudicials presentades per Llarena al Tribunal de Justícia de la Unió Europea plantegen, per tant, la qüestió de si el Tribunal de Justícia europeu preval sobre els dels estats membres de la Unió Europea. Els altres estats membres de la UE també poden dir la seva en aquest cas al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Al cap i a la fi, això afecta tots els Estats membres i el cas d’extradició de Puigdemont fins i tot es refereix a l’essència i la raó de ser de la Unió Europea. Polònia i Romania opinen que el seu propi sistema de justícia no està subordinat al de la Unió Europea i, per tant, són els únics que donen suport a Espanya. Bèlgica és, per descomptat, d’una altra opinió. Els altres estats membres n’en van opinar. El més probable és que això es faci sota pressió diplomàtica i per no ofendre Espanya (Estat encara amic).
La pregunta ara és, què hem de fer si la justícia europea dictamina a favor del president Puigdemont i pot tornar a Espanya? L’únic que es fa aquesta pregunta en veu alta és la redacció de VilaWeb. Aquest article també indica implícitament una direcció.
La Generalitat com a institució governamental és un institut que ha caducat com la llet agra. Ja no representa la voluntat dels seus electors ni pot dur-la a terme a causa de les acusacions judicials. A més, aquesta institució forma part de l’Estat Espanyol tal com estableix l’Estatut. I aquí és precisament on rau el problema: aquest Estatut, que es va referendar el 2006, va ser parcialment liquidat pel Tribunal Constitucional polititzat. I el que queda d’això, Espanya no ho respecta. Perquè el govern de Rajoy mai hauria d’haver destituït el govern català i haver ocupat les institucions del govern, com va fer després del referèndum.
És per això que Puigdemont i els seus col·legues han constituït un govern a l’exili, el Consell per la República Catalana (CxR) amb una Assemblea recentment elegida pels seus membres. Segons els seus fundadors, aquest govern té la tasca de complir el mandat polític que va resultar del referèndum. Per tant, és lògic que quan torni haurà de governar Catalunya des d’aquesta institució i reactivar la declaració d’independència de Catalunya (que ell mateix va proclamar després del referèndum el 10 d’octubre del 2017 i llavors va suspendre immediatament per permetre les negociacions amb Espanya).
Per legitimar el CxR, els partits independentistes haurien de provocar una crisi de govern i llavors deixar de participar en les eleccions anticipades. En lloc d’això, haurien de animar els votants a votar al CxR. Com a resultat, el nombre de membres de la CxR ha d’augmentar fins al punt (actualment n’hi ha 100.000) que tingui la legitimitat nacional i internacional per representar el poble català. Només així la declaració d’independència de Catalunya serà reconeguda per la comunitat internacional.
No obstant això, si Espanya no compleix amb la justícia europea i deté Puigdemont al seu retorn, acabarem en un escenari de protestes i desobediència legal. Els disturbis que seguiran, ressonaran a tot Europa. Espanya es veurà obligada a canviar d’opinió per la UE o ja no pertanyerà al club.
Carles Puigdemont
Als Spanje een rechtsstaat is, weet ik het niet meer
Het Proces:
weblog Rico Brouwer